"Alguns moments de la història de la humanitat tenen una grandesa que, tot i que no serveixen per a redimir les barbaritats que han tacat i segueixen degradant les pàgines del llibre que escrivim cada dia, permeten mantenir encesa en el cor de les persones la flama de l'esperança i de l'optimisme, sense la qual la paraula 'futur' no tindria sentit. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 és un d'aquests moments. És la millor demostració que, en essència, les persones segueixen sent capaces no només del pitjor, sinó també del millor."
Boutros Boutros-Ghali. Los derechos humanos en el siglo XXI. Ediciones Unesco / Icaria Editorial.
En aquest temps en el que la crisi s'ha fet present, convé recordar a aquells que saben el que realment és viure en una situació crítica; i que l'esforç per seguir endavant en circumstàncies més difícils ens ensenyi a apropar-nos als que sofreixen.

Article reproduït del Diario el Mundo:

El 5 de mayo de 1920, mientras la India seguía bajo el dominio de Reino Unido, nacía en Barcelona Ferrer, sin saber que su vida quedaría para siempre ligada a este país. Pero esto sucedió tres décadas más tarde de su nacimiento.

Antes, Vicente Ferrer vivió la experiencia implacable de la Guerra Civil Española. Fue llamado a filas republicanas cuando sólo tenía 17 años. Inmerso en la Quinta del Biberón, la 60ª División, estuvo en lo que algunos han descrito como una de las contiendas más sangrientas del conflicto, la batalla del Ebro. Cuenta Alberto Oliveras en su libro 'La revolución silenciosa', que allí descubrió un jovencísimo Vicente la verdadera crueldad del ser humano.

Después de la guerra, Ferrer comenzó sus estudios de Derecho con un ideal fijo en la cabeza, y que le acompañaría durante toda su vida, poder ayudar a los demás. Pero en el camino del estudiante se cruzó la Compañía de Jesús, orden que defendía todo por lo que Vicente Ferrer quería luchar en su vida: por construir un mundo mejor. Dejo los estudios y se hizo misionero.

Fue el 13 de febrero de 1952 cuando la vida del misionero jesuita se unió para siempre a las gentes de la India. Llegó al país asiático con el objetivo de completar su formación espiritual y, rápidamente, en Manmad entró en contacto con los más pobres, volcándose en iniciar su propia guerra: la guerra contra la pobreza y el dolor.

Una marcha forzada.

Su labor constante con los campesinos despertó la ira de la clase dirigente, que en 1968 le expulsaron del país. Ferrer fue testigo de cómo su apoyo a los más desfavorecidos era recíproco, de cómo se había ganado con su trabajo diario el respeto de miles de personas. A sólo dos días de tener que abandonar el país, más de 30.000 campesinos recorrieron 250 kilómetros entre Manmad y Mumbai para exigir justicia.

El misionero se despidió de la muchedumbre que decidió acompañarle al aeropuerto con una única frase: "Ya vuelvo... esperadme". Promesa que terminaría cumpliendo con la ayuda de Indira Gandhi. A su vuelta, sólo un estado indio estuvo dispuesto a acogerle: Andhra Pradesh. Se instaló en una tierra inhóspita y paupérrima, Anantapur, donde algunos políticos siguieron obstaculizándole el camino.

Lejos de rendirse, en 1970 Vicente Ferrer fundó Rural Development Trust (RDT), una organización para contribuir al desarrollo de Anantapur. Ese mismo año, el misionero abandonó la Compañía de Jesús y se casó con una periodista inglesa, Anne Perry.

Fue en 1996 cuando creó su propia fundación, la Fundación Vicente Ferrer, con la intención de dar una continuidad económica a su importante labor humanitaria en la India. En 1998, sus esfuerzos fueron reconocidos con el Premio Príncipe de Asturias de la Concordia.
Ordena el trencaclosques de manera que etu surti la següent frase: "No hay camino para la paz, la paz es el camino".



Els drets dels menors dia a dia, és una proposta dels salesians per recòrrer, dia a dia, la situació en la qual es troben menors de tot el món. Quaranta dies, quaranta situacions. Una reflexió per a cada dia de quaresma.



Una imatge val més que mil paraules:






La pena de mort és un càstig inhumà i innecessari, que suposa una violació de dos drets humans fonamentals: el dret a la vida i el dret de tota persona a no ser sotmesa a penes cruels, inhumanes o degradants.

Cap dels estudis realitzats ha pogut mai trobar proves convincents que demostrin que la pena cabdal té un major poder dissuasori enfront del crim que altres càstigs. Tampoc l'estudi sobre la relació entre la pena de mort i els índexs d'homicidis, elaborat per a l'ONU en 1988 i actualitzat en l'any 2002.

A pesar que existeix una tendència clara cap a la seva abolició en tot el món, no podem tancar els ulls davant el fet que segueixen sent molts els països que continuen mantenint la pena de mort i moltes les persones executades cada any.

Entre 18.000 i 27.000 persones continuen condemnades a mort a tot el món. Al llarg de l'any 2007 van ser executades almenys 1.252 persones a 24 països. Almenys 3.347 persones van ser condemnades a mort a 51 països. Aquestes xifres són només mínimes; les xifres reals són, sens dubte, molt més elevades.Durant l'any 2007, el 88 per cent de les execucions conegudes van ser realitzades a cinc països: l’Aràbia Saudita, la Xina, els Estats Units, l’Iran i el Pakistan. Aràbia Saudita tenia l'índex més alt d'execucions per càpita, seguit de l'Iran i Líbia.[1]

____________________

[1] Font: Amnistia Internacional.
Hola!

Com ja sabeu, la Declaració Universal dels Drets Humans és el primer document de la història de la humanitat, aprovat per la comunitat internacional, que considera tots els éssers humans lliures, iguals i amb els mateixos drets, sigui la que sigui la seva nacionalitat, raça, condició social, sexe, religió... A continuació tens un vídeo d'Amnistia Internacional, el qual, de forma gràfica, ens presenten els 30 articles que constitueixen la DUDH.



Per començar, podríes omplir el següent qüestionari (només et durà un minut). Amb ell, volem veure els mites i falses creences que de vegades tenim en torn de la qüestió.


Què entenem per violència de gènere?

La violència de gènere és un tipus de MALTRACTAMENT, i parlem de maltractament, violència o abús, quan una persona, a través del seu comportament, provoca dany físic o emocional a una altra persona.

Els maltractaments poden ser de diferents tipus:

Físics: Des d'una empenta intencionada, una bufetada o llançar objectes, fins a l'extrem de l'assassinat. El maltractament físic, a més de posar en risc la salut i la vida de les persones agredides en els casos més extrems, provoca por intensa i sentiments d'humiliació, que van destruint l'autoestima de les persones.

Psicològics: Aquí entrarien actes com els insults ("ets una puta”), els menyspreus ("no vals per res”), les humiliacions i rialles (“mireu que cara d'imbècil té aquesta"). Aquí també entraria l'ignorar a una persona (no parlar a algú o fer com si no existís) i també l'amenaça d'agressió física (“com no em facis cas, et parteixo la cara”). El maltractament psicològic continuat, igual que el físic, provoca sentiments d'humiliació, que van destruint l'autoestima de les persones.

Sexuals: Qualsevol contacte sexual no desitjat. Des d'aixecar les faldilles a una noia, fins a la violació.