"Alguns moments de la història de la humanitat tenen una grandesa que, tot i que no serveixen per a redimir les barbaritats que han tacat i segueixen degradant les pàgines del llibre que escrivim cada dia, permeten mantenir encesa en el cor de les persones la flama de l'esperança i de l'optimisme, sense la qual la paraula 'futur' no tindria sentit. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 és un d'aquests moments. És la millor demostració que, en essència, les persones segueixen sent capaces no només del pitjor, sinó també del millor."Boutros Boutros-Ghali. Los derechos humanos en el siglo XXI. Ediciones Unesco / Icaria Editorial.
Els drets dels menors.
18:20 | 0 Comments
La pena de mort és un càstig inhumà i innecessari, que suposa una violació de dos drets humans fonamentals: el dret a la vida i el dret de tota persona a no ser sotmesa a penes cruels, inhumanes o degradants.
Cap dels estudis realitzats ha pogut mai trobar proves convincents que demostrin que la pena cabdal té un major poder dissuasori enfront del crim que altres càstigs. Tampoc l'estudi sobre la relació entre la pena de mort i els índexs d'homicidis, elaborat per a l'ONU en 1988 i actualitzat en l'any 2002.
A pesar que existeix una tendència clara cap a la seva abolició en tot el món, no podem tancar els ulls davant el fet que segueixen sent molts els països que continuen mantenint la pena de mort i moltes les persones executades cada any.
Entre 18.000 i 27.000 persones continuen condemnades a mort a tot el món. Al llarg de l'any 2007 van ser executades almenys 1.252 persones a 24 països. Almenys 3.347 persones van ser condemnades a mort a 51 països. Aquestes xifres són només mínimes; les xifres reals són, sens dubte, molt més elevades.Durant l'any 2007, el 88 per cent de les execucions conegudes van ser realitzades a cinc països: l’Aràbia Saudita, la Xina, els Estats Units, l’Iran i el Pakistan. Aràbia Saudita tenia l'índex més alt d'execucions per càpita, seguit de l'Iran i Líbia.[1]
Cap dels estudis realitzats ha pogut mai trobar proves convincents que demostrin que la pena cabdal té un major poder dissuasori enfront del crim que altres càstigs. Tampoc l'estudi sobre la relació entre la pena de mort i els índexs d'homicidis, elaborat per a l'ONU en 1988 i actualitzat en l'any 2002.
A pesar que existeix una tendència clara cap a la seva abolició en tot el món, no podem tancar els ulls davant el fet que segueixen sent molts els països que continuen mantenint la pena de mort i moltes les persones executades cada any.
Entre 18.000 i 27.000 persones continuen condemnades a mort a tot el món. Al llarg de l'any 2007 van ser executades almenys 1.252 persones a 24 països. Almenys 3.347 persones van ser condemnades a mort a 51 països. Aquestes xifres són només mínimes; les xifres reals són, sens dubte, molt més elevades.Durant l'any 2007, el 88 per cent de les execucions conegudes van ser realitzades a cinc països: l’Aràbia Saudita, la Xina, els Estats Units, l’Iran i el Pakistan. Aràbia Saudita tenia l'índex més alt d'execucions per càpita, seguit de l'Iran i Líbia.[1]
____________________
[1] Font: Amnistia Internacional.
[1] Font: Amnistia Internacional.
Com ja sabeu, la Declaració Universal dels Drets Humans és el primer document de la història de la humanitat, aprovat per la comunitat internacional, que considera tots els éssers humans lliures, iguals i amb els mateixos drets, sigui la que sigui la seva nacionalitat, raça, condició social, sexe, religió... A continuació tens un vídeo d'Amnistia Internacional, el qual, de forma gràfica, ens presenten els 30 articles que constitueixen la DUDH.
Què entenem per violència de gènere?
La violència de gènere és un tipus de MALTRACTAMENT, i parlem de maltractament, violència o abús, quan una persona, a través del seu comportament, provoca dany físic o emocional a una altra persona.
Els maltractaments poden ser de diferents tipus:
Físics: Des d'una empenta intencionada, una bufetada o llançar objectes, fins a l'extrem de l'assassinat. El maltractament físic, a més de posar en risc la salut i la vida de les persones agredides en els casos més extrems, provoca por intensa i sentiments d'humiliació, que van destruint l'autoestima de les persones.
Psicològics: Aquí entrarien actes com els insults ("ets una puta”), els menyspreus ("no vals per res”), les humiliacions i rialles (“mireu que cara d'imbècil té aquesta"). Aquí també entraria l'ignorar a una persona (no parlar a algú o fer com si no existís) i també l'amenaça d'agressió física (“com no em facis cas, et parteixo la cara”). El maltractament psicològic continuat, igual que el físic, provoca sentiments d'humiliació, que van destruint l'autoestima de les persones.
Sexuals: Qualsevol contacte sexual no desitjat. Des d'aixecar les faldilles a una noia, fins a la violació.
